Guillermo Weickert ens convida a convertir-nos en observadors de la nostra pròpia manera de veure: un intent de col·locar l’òrgan de percepció (els ulls) com a objecte percebut (vistos). Partint d’aquesta senzilla observació (mirar el que fan els nostres ulls) planteja un exercici de remirar l’escena, els seus pobladors i els seus moviments com un camp de proves de la nostra mirada al món. Estructurada entorn de les quatre proves generals d’avaluació de la visió (agudesa visual, refracció, camp visual i visió cromàtica) i amb l’ajuda
d’una pantalla de televisió que constantment repta a lluitar per l’atenció de l’espectador, “Parece nada” proposa sobretot una trobada entre el creador i el seu espectador, un joc, un viatge dins del laberint de la percepció individual, un gust per compartir la intimitat de mirar i deixar-se mirar per a dissoldre’s en l’altre com a trobada amb nosaltres mateixos.